(Orige germànic *rands o *randa, vora de l’escut i vora en general, o d’ètim gàlic randa, frontera, llímit.)
- adv. dialect.  A la vora, al costat, junt.
 
- A rant, loc.  Al mateix nivell, tocant: Tallar la planta a rant de la soca.
 
- A rant de, loc.  consecutiva, a raïl de, a resultes de, com a conseqüència de, a recialles de.