embaixada, -des
(Del prov. ant. ambaissada, encàrrec, embaixada, este del baix llatí ambactia, i este del gàl. ambactus, servidor.)
- s. f. Mensage d’un rei, príncip o cap d’un Estat a un atre i que l’envia per mig d’un embaixador.
- Conjunt de mensages enviats per un rei, príncip o cap d’Estat a un atre en algun mensage.
- Càrrec d’embaixador.
- Residència de l’embaixador.
- Oficines de l’embaixador.
- Personal que treballa en les dependències d’una embaixada.
- Mensage.
- Folc. Embaixada del Pastor, festa popular de la localitat valenciana d’Agres, que té lloc en setembre i en la que es celebra un milacre de la Mare de Deu i un pastor.
- Folc. Embaixada de l’Àngel, acte festiu i religiós que té lloc en la localitat valenciana de Benidorm el dumenge de Pasqua, en el que una chiqueta de cinc o sis anys, vestida en túnica blanca, diadema de flors i ales d’àngel recita uns versos sobre un altar. En acabar se llancen a l’aire aleluyes i s’amollen coloms blancs.
- Folc. Embaixada mora, en la festa de moros i cristians, parlament que fa l’embaixador moro acompanyat dels capitans davant del castell o fortalea ocupat pels cristians a on els comunica que han vençut a les tropes cristianes, que només queda per conquistar el castell i que van a conquistar-lo. Esta embaixada sol tindre lloc de matí.
- Folc. Embaixada cristiana, el mateix acte festiu pero al contrari i que té lloc el mateix dia de vesprada.
observacions/documentació: S’ha de tindre en conte que la caiguda de la -d- intervocàlica en la terminació -ada, -ades és hui general en tot el valencià i en tots els nivells del llenguage; no és per tant un vulgarisme. La terminació es manté en l’escritura per respecte a l’etimologia, com fan unes atres llengües com ara el francés en la -e final o el català en la -r final, que s’escriuen pero no es pronuncien.
Imàgens
