moro, -ra, -os, -res
(Del llatí mauru. mat. sign.)
- Per extensió, mahometà.
- Obra de moros, nom que popularment se li dona a les construccions molt antigues, encara que el seu orige siga un atre.
- El moro o terra dels moros, el nort d’Àfrica.
- Se diu humorísticament dels chiquets quan encara no els han batejats.
- Dit d’un animal: que té el pèl negre.
- Caragol moro, caragol gros de corfa fosca no massa fi per a menjar.
- Varietat de forment en l’aresta negra.
- Folc. Moros i cristians, festa popular valenciana a on participen comparses de moros i cristians que desfilen pels carrers acompanyats de bandes de música i que també escenifiquen batalles de reconquista.
- Haver moros en la costa, loc. Haver un perill o gent que pot escoltar lo que diem o lo que fem quan no volem que se nos escolte o veja.