Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Mora

moro, -ra, -os, -res

(Del llatí mauru. mat. sign.)

1. adj. m. Natural o propi de l’Àfrica septentrional.
2. Relatiu als moros o propi d’ells.
Per extensió, mahometà.
Obra de moros, nom que popularment se li dona a les construccions molt antigues, encara que el seu orige siga un atre.
El moro o terra dels moros, el nort d’Àfrica.
Se diu humorísticament dels chiquets quan encara no els han batejats.
Dit d’un animal: que té el pèl negre.
Caragol moro, caragol gros de corfa fosca no massa fi per a menjar.
Varietat de forment en l’aresta negra.
Folc. Moros i cristians, festa popular valenciana a on participen comparses de moros i cristians que desfilen pels carrers acompanyats de bandes de música i que també escenifiquen batalles de reconquista.
Haver moros en la costa, loc. Haver un perill o gent que pot escoltar lo que diem o lo que fem quan no volem que se nos escolte o veja.

ref. O tots moros o tots cristians. ¿A Joana se l’emporten els moros i ella no plora?

mora, -res

(Del llatí Maura, mat. sign.)

s. f. Dòna que practica la religió islàmica.
local. Cremalló, pabil, blesmoc, torçuda, moc.

mora, -res

(Del llatí vulgar *mōra, var. del clàssic mōrus, mat. sign.)

s. f. Fruit de la morera, de forma redona i color rogenc fosc i a voltes blanca.
Mora d’albarzer, fruit de l’albarzer, compost de numeroses drupes negres dispostes sobre un receptàcul cònic.
Fruit de la romaguera.
Mora roja, fruit de la cordonera (Rubus idaeus).

ref. Mores d’albarzer, sastre i modistes al carrer.

Buscar Mora en:

Bilingüe Sinònims Rima

Mora coincidix en:
- la 3ª persona del present d'indicatiu de morar
- la 2ª persona d'imperatiu de morar
Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
Paraules que tenen una escritura pareguda: morrada, morat i morada.