diadema, -mes
(Del llatí diadēma, i este del grec διάδημα, mat. sign.)
- s. f. Cinta o faixa en la qual alguns reis de l’antiguetat se cenyien el cap com insígnia de sa dignitat. Esta cinta estava arrematada per darrere en un nuc del qual penjaven els caps per damunt dels muscles i solia ser blanca i ben adornada.
- Abillament en forma de mija corona oberta per darrere, només per a la part de davant del cap, que solen cenyir-se modernament les dames d’alta posició en les grans solemnitats.
- Este mateix objecte un poc més senzill i que servix per a dur els cabells arreplegats i que no caiguen a la cara.