mèrit, -ts
(Del del llatí merĭtu, mat. sign.)
- s. m. Acció que fa a una persona digne d’un premi o castic.
- Rel. Mèrit de condigne, el referit a les bones obres que s’han fet en gràcia de Deu.
- Rel. Mèrit de congru, el referit a les males obres que s’han fet en pecat mortal.
- plr. En el dret, conjunt de proves i raons resultants d’un procés.
- Fer mèrits, loc. Fer-se mereixedor d’alguna cosa.