estat, -ts
(Del llatí stātus.)
- s. m. Situació en que es troba una persona o cosa.
- Estat físic, cada una de les formes en que es presenta la matèria, és dir, sòlit, líquit i gaseós.
- Rel. Estat de gràcia, se diu del que té l’ànima sense pecat.
- Rel. Estat d’inocència, aquell en que Deu creà al primer home sense pecat original.
- Estat d’ànim, manera de sentir-se una persona, alegre, trista, abatuda...
- Estat de contes, document a on se veu la situació contable d’una empresa.
- Estat de benestar, sistema social i econòmic que assegura la redistribució de la renda i les prestacions socials.
- Estat de guerra, el d’una població en guerra quan l’autoritat civil entrega el poder a l’autoritat militar.
- Estat d’alarma, el que es declara davant de grans alteracions de l’orde públic i que supon l’eliminació temporal de les garanties constitucionals, en alguns llocs se denomina estat d’excepció.
- Document a on se mostra per mig de sifres la situació d’alguna cosa o fet.
- Estat civil, situació d’una persona en l’orde social, especialment si es troba casada, fadrina o viuda.
- Condició social, situació, grau, categoria.
- Classe social, els diferents estaments socials dividits en categories, com l’eclesiàstic, el noble...
- Estat major, cos d’oficials encarregats d’assessorar i informar als superiors d’una unitat militar i dirigir l’eixecució de les seues órdens.
- ant. Cort, acompanyament d’un príncip.
- Manera de ser i organisar-se els hòmens reunits en societat.
- Estat monàrquic, republicà, referint-se a la classe de règim polític.
- Estat federal, el compost per estats en gran autonomia i sobirania.
- Estat autonòmic, el format per regions o nacionalitats en autonomia pero sense sobirania o dret a l’autodeterminació.
- Estat associat, el que té autonomia pero participa en les estructures de govern d’un atre país.
- Territori governat per un senyor, príncip...