(Del llatí mĕum, mat. sign.)
- adj. i pron. Adjectiu i pronom possessiu de primera persona.
- Sense artícul, pospost al nom: Mare meua.
- Antepost al nom, va sempre en artícul: El meu amic.
- Com a pronom, precedit sempre de l’artícul: La teua cara és bonica, la meua no.
- Pospost al nom precedit d’artícul: Els germans meus.
- Sense anar acompanyat de nom, i en plural, indicant parentesc familiar, pertinença a un grup...: Anirem a sopar en els meus.
- Lo meu, la meua propietat, els meus bens.
ref. Lo meu, meu; i lo teu, dels dos. la meu és meu, lo teu és teu; lo de deu és de tots. En lo meu m’ajude Deu.