despuix
(Del llatí vulg. dĕ pŏstĕa, mat. sign., en un canvi de prefix de- per des-.)
observacions/documentació: Se tracta d’una forma clàssica reintroduïda en la llengua escrita, que convivia en la variant ortogràfica despuis i en la forma antiga aprés. Alguns autors solen utilisar el catalanisme modern després. En la parla viva sol utilisar-se el castellanisme después o les formes valencianes en acabant, en acabar, darrere de, posteriorment...: “E despuis leva’s la segona vegada, quan ac jagut un poc levas e dix que veuria si·s avia trencada la cama o si jahia aly entorn.”, “...ela no senti negun anar sobre la teulada, ni senti levar son marit del lit la primera veu, mas despuis al torn ela desperta’s...” . Pere de Golmés, Guillem de Castalla. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina. 1277. “...mes diu que·l dit Marcho se tenia per christia e anava aixi [...] despuis que foren exitz de la dita barcha.”. Anònim. Llibre de la Cort del Justicia de Valencia. 1280. “E dix que ells no pagaven lo sou als castellans, mas, despuix que·l dit imfant don Ferrando fo en Valencia ab la dita cavalleria, li daven de mes en mes .lxx. millia solidos...”. Anònim. Diplomatari de l’Unio del Regne de Valencia. 1348. “E pregui-la molt e ella no u volgue fer. E despuix aço pacificam la cosa e no u volguem fer per amor de ella”. Jaume I. Llibre dels feits del rei en Jaume. 1380. “Apres aço, mostra la gramatica, versificar, e despuis l’aritmetica, e despuis la geometria, e despuis l’astrologia, e despuis fisica, despuis dialectica, despuis la filosofia,...”. Jaume I. Llibre de saviesa. 1385. “E per ço, honorable senyer, com yo e entes, despuix que so de part de ça, que gran temps ha...”. Pere de Cervelló. Altra resposta. 1401. “...no·u vull fer, car no vull haver plaer que torn despuix a desplaer...”. “Aixi com aquell qui tira o vol tirar l’ayre fresch, lance primer defora lo calt e humit e tyra despuix lo fresch, sus axi tira hom lo sant Sperit, quan la oració se fa devotament”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “Si com vexell no pot mes recollir / despuix qu·es ple -tot l’als perdre’s cove, / axi lo seny en delit pus no ve...”. Ausias March. Poesies.1425. “...e que ab l’altesa d’aquell sublime e maravellos estil amulceix los coratges dels homens letrats, e despuis, per consegüent, dels oydors, en tant que -Is fa creure moltes coses que no les hach Achilles...”. Anònim. Curial e Güelfa. 1442. “...et in peccatis te concebe ta mare; / ante quam gallus, tu reneguist lo pare, / despuix a Deu, per fer te cavaller.”. Joan Roïç de Corella. In utroque jure gran doctor, com somies. 1480. “Despuix, en huna cambra baixa / no·m cap lo li: / lansols, tovalles, ¡huna sens fi!...”. Anònim. Coloqui de dames. 1485. “...lo qual primer se acosta ab temptacio per rompre, apres ab delectacio forada, despuix per consentiment dins la casa entra.”. Joan Roïç de Corella. Lo Cartoxà. 1495. “... per la vesprà, despuix de la provessó, els aficionats a pujar van fent provates...”. Joaquim Martí Gadea. La terra del che. 1906.