tarongina, -nes
(De l’àrap toronĝil, mat. sign.)
- s. f. Planta herbàcea perenne de l’espècie Melissa officinalis, originària de l’àrea mediterrànea i d’Àsia, d’entre 60 i 90 centímetros d’altària, flors de color blanc o rosat, fulles peciolades, ovalades i dentades; és característica la seua olor de poncil.
observacions/documentació: S’ha creat una confusió molt estesa en denominar la flor del taronger o nafa en el nom de tarongina, quan la tarongina és una planta herbàcea anual que res té que vore en el taronger.