Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: mars
mars, -sa, -sos, -ses
(Del llatí Marsus.)
  1. s. m. Se diu de l’individu d’un poble de l’Itàlia antiga.
  2. Se diu de l’individu d’un antic poble germànic.
mar, -rs
(Del llatí mare, mat. sign.)
  1. s. f. Massa d’aigua salada que cobrix una gran part de la superfície de la Terra.
  2. Cada una de les parts en que es dividix esta massa d’aigua: Mar Mediterrànea. Mar de Valéncia...
  3. Nom donat a grans llacs com la mar Morta...
  4. Fer-se a la mar, loc. Eixir a la mar en una embarcació.
  5. Per mar, anar per la mar, navegar.
  6. Vora mar, a la vora de la mar.
  7. Alta mar, ben dins de la mar i llunt de la costa.
    1. Estat de la massa d’aigua en relació al seu moviment i als obstàculs que representa per a la navegació.
    2. Haver mar, estar la mar agitada.
    3. Bona mar o mar calma, mar tranquila.
    4. Mala mar, mar molt agitada.
    5. Mar de proa, mar en que les ones venen de proa a l’embarcació.
    6. Mar de costat, mar en que les ones venen de costat a l’embarcació.
    7. Mar de popa, mar en que les ones venen de popa a l’embarcació.
    8. Mar picada, mar en que les ones són curtes i esclaten freqüentment.
    9. Mar rullada, mar en chicotetes ondulacions en la superfície.
    10. Mar brava o grossa, mar en moltes ones de gran tamany.
  9. Mar Oceana, ant. l’Oceà.
  10. Mar territorial, zona marítima compresa des de la costa fins una distància establida en la que els Estats eixerciten plenament la seua sobirania.
  11. Una mar de o la mar de, loc. Molta cantitat d’alguna cosa.
  12. Més coses que la mar trau a les arenes, loc. Moltes coses.
  13. De mar a mar, loc. D’un extrem a l’atre, de punta a punta.
  14. Aniria a la mar i no trobaria aigua, persona incapaç de trobar coses molt fàcils de trobar.
  15. La mar salada, loc. Indica sorpresa, contrarietat, disgust...
observacions/documentació: El terme llatí era del gènero neutre; en valencià clàssic i modern és femení, mentres que en català, castellà i en unes atres llengües vacila entre el masculí i el femení.
ref. La mar, quant més té, més brama. Si a Deu vols pregar, fica’t en la mar. Per la mar va qui paga. Si la mar s’arrasa, fica’t a casa. La mar, vore-la i no entrar. La mar i el vi ho trauen tot a la vora. La mar no té vores. Trons en la mar, aigua en els fondos. La mar no vol hòmens i als que ofega torna. La mar quant més té més vol. La mar no va mai al riu.
Buscar mars en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: març i Març.