arena, -nes
(Del llatí arēna, mat. sign.)
- s. f. Conjunt de partícules de roca o pedra disgregades d’estes, que s’acumulen en la vora de la mar, els rius o en alguns terrenys.
- Arena viva, arena sense argila i molt solta utilisada en la construcció.
- Arena morta, àrit fi de color groc que s’utilisa en la construcció per a recobriments especials i com a base d’algunes barreges. També es diu de l’arena que no sirvix per al cultiu.
- Part central d’un amfiteatre a on se lluitava o competia i que tenia la seua superfície coberta d’arena.
- Trossos diminuts de matèria sòlida que es formen i acumulen en els renyons o la bufeta.
- Rogle de la plaça de bous, cobert per una fina capa d’arena.
- Nom donat a la terra arenosa o farinosa, generalment en zones costeres, destinada a certs cultius.
- Arena de mina, l’arena que s’extrau de mines subterrànees.
- Arena movediça, terreny d’arena mesclada en molta aigua que no soporta pes i s’engul tot lo que en ella es deposita.
- Llaurar, edificar o sembrar en l’arena, fer una cosa, un treball, inútilment perque no dona cap de resultat.
- Baixar a l’arena, acceptar una lluita, un debat.