corriola, -les
- s. f. var. fon. dialect. V. correjola.
corriola, -les
(Possiblement derivat del radical llatí cŭrrĕre, córrer, o de currĕolu, carret.)
- s. f. Utensili que consta d’una roda acanalada en la seua circumferència i que roda a l’entorn d’un eix. Per la superfície acanalada passa una corda, els extrems de la qual van a funcionar respectivament de potència i de resistència.
Imàgens
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: coriola.