Àngels
àngel, -ls
(Del llatí angĕlus, mat. sign., i este del grec ἄγγελος, mensager.)
- s. m. Esperit celestial creat per Deu que actua com a intermediari entre Ell i els hòmens. Sol representar-se alat i asexuat.
- Àngel de la guarda o custodi, àngel que té assignat cada home o grup humà per a guardar-lo de tot mal.
- Àngel Custodi del Regne de Valéncia, àngel protector del Regne. Sol representar-se en una espasa en la mà dreta i una corona en l’esquerra.
- L’àngel caigut, el dimoni.
- Àngel exterminador, ministre de la còlera divina.
- Albat, chiquet mort ans de fer sèt anys.
- fig. Persona molt bona.
- Peix selaci del suborde dels esquàlits (Rhina squatina), que aplega a dos metros de llargària, de cap i cos aplanats, en unes aletes pectorals i abdominals molt grans, com unes ales, és negre per la banda de dalt i blanquinós per baix.
- Gràcia, encant, carisma.
- Folc. Els angelets, festa de la població valenciana d’Ontinyent de caràcter religiós en honor a l’Immaculada Concepció. El nom li ve donat pels dos chiquets vestits d’àngel que recorren la població anunciant les festes dedicades a la Purissimeta entonant unes estrofes en valencià, com ara: Hui del cel nova ha arribat / que Ontinyent, en devoció / festeja a la Concepció / de Maria sens pecat.
- Fer l’àngel, loc. Fer-se el bo quan interessa.
- Els àngels canten, loc. Se diu davant d’una cosa que està molt be o un menjar que està molt bo.