sen, -ns
sens
- prep. ant. V. sense.
observacions/documentació: Se tracta d’una forma arcaica que a soles s’usa en poesia per conveniència en el còmput silàbic, ya que té una sílaba manco que la forma usual sense. També, per fonètica sintàctica, sol usar-se la forma sens davant de paraula escomençada per vocal: Hui estem tot lo sant dia sens aigua. Sens oli no podem fregir.