calar, -rs
calar
Flexió verbal »(Del llatí chalāre, i este del grec χαλᾶν.)
- v. tr. ant. Baixar a un nivell inferior.
- ant. Fer una inclinació cap avall.
- Tirar a l’aigua rets o xàrcies de peixca, un ormeig, etc.
- ant. Baixar les veles.
- Penetrar un líquit en un cos permeable.
- Conéixer o descobrir una cosa que tenia dificultats per a ser descoberta: El botiguer s’ha calat la jugada i ha descobert al lladre.
- Tindre calat ad algú, loc. Saber com és u i les seues intencions.
- refl. Menjar-se una cosa de forma excessiva i ràpida.
- Caure en un engany o mentira i creure-se’l: No em cale les seues mentires.
- Fer forats en la roba, paper, fusta o qualsevol superfície, generalment per a que servixca d’adorn.