xàrcia, -ies
(Del grec έξάρτια, aparells d’una embarcació.)
observacions/documentació: La confusió que s’ha donat en català entre xarxa, variant de xàrcia, i ret, i posterior substitució de ret per xarxa, no s’ha donat en valencià, que manté la diferència entre xàrcia o eixàrcia i ret. Se tracta d’una sinècdoque per la qual el català designa el tot “ret” en una part o classe de ret que és la “xàrcia”, lo qual supon un empobriment del lèxic. La forma xàrcia apareix documentada des dels primers escrits fins a hui: “De nau o leny qui sia noliejat a quintalades, si li falrà xàrcia Nau qui sia noliejada a quintarades, si li fayl exàrcia, axí com arbres, ànchores o timons...”. Llibre de Consolat de Mar. 1385. “Curau de la xàrcia, o de la brogina, tenint arreglats los vostres sargans, que lo Fenollar i yo som germans de nom hi de armes, sens os ni espina.” Bernat Fenollar. Lo procés de les olives. 1497. “Pensant, discurria entre si que els embolichs, xàrcies y enredos d’este món són com una representació y farsa...”. Leopolt Ignaci Planells. Resumen y relació de la vida y prodigis de Pere Esteve. 1677. “...es guarden en la «saranda», que és un cèrcol en què es tix una xàrcia feta de filet...”. Francesc Martínez i Martínez. Coses típiques de la Marina, la meua comarca. 1912. “...les venes inflades de xàrcies i veles”. Xavier Casp. On vaig, Senyor?. 1949. “Jarcia firme val. Xarcia ferm. / Jarcia muerta val. Xarcia morta. / Jarcia trabada val. Xarcia travada. / Jarcia val. Eixarcia”. Enric Cardona. Diccionari de la mar. 2001.