branca, -nques
(Del llatí tardà branca.)
- Branca de portes o finestres, brancalada, quixalera.
- Derivació, subclasse, categoria d’una atra més gran, important o primitiva: Una branca de la matemàtica és l’estadística.
- Cada una de les parts que naixen d’una cosa com a prolongacions d’ella.
observacions/documentació: El valencià diferencia les parts d’un arbre d’esta manera ascendent: raïl, rabaça o soca, tronc, branca i rama.