plantar, -rs
plantar
Flexió verbal »(Del llatí plantāre, mat. sign.)
- v. tr. Ficar dins de la terra les raïls d’una planta o un brot o esqueix, etc., per a que arraïle, o una llavor, bulp, etc., per a que germine.
- Erigir o montar una falla de Sant Josep o una foguera de Sant Joan en terres valencianes.
- Plantar al tombe, loc. Plantar una falla o foguera en cordes des de terra. Se diu que una falla o foguera es planta al tombe quan se fa de manera tradicional: deixant-la tombada en terra i plantant-la estirant en cordes, només en la força humana.
- Plantar a cadiretes, loc. Plantar una falla o foguera escomençant pel remat i acabant per la base.
- Estacar en terra un extrem d’alguna cosa per a que es mantinga dreta.
- Posar una cosa dreta i en posició estable: Plantar una birla.
- Instalar, establir: Han plantat un envelat al centre de la plaça.
- coloq. Colocar, posar en general: S’ha plantat un vestit nou i se n’ha anat al ball.
- refl. Posar-se, presentar-se, situar-se ferm en un lloc: En quatre bots se plantà en lo carrer.
- refl. Parar-se en un lloc, un estat, una edat: Me plante en els 32 i no en faç més. El cavall s’ha plantat i no vol seguir.
- Deixar ad algú o ad alguna cosa, abandonar-la o deixar-la esperant: Ha plantat a la nóvia i se n’ha anat en una atra.
- Plantar cara, loc. Opondre’s, fer resistència.
- Deixar ad algú en el que s’havia quedat esperant, sense acodir a la cita.