estacar
Flexió verbal »(Derivat de estaca.)
- v. tr. Nugar, subjectar a una estaca.
- Fixar, clavar profundament una cosa en una superfície: Estaca l’esqueix en terra i voràs com agarra.
- refl. Encallar-se, tindre dificultat d’eixir d’algun lloc: El coche s’estacà en l’arena de la plaja i no pogué eixir.
- refl. fig. Atollar-se, detindre’s sense possibilitat de continuació: S’ha estacat en una assignatura i no l’aprova de cap manera.
- Estacar-li-la a u fins a la mançaneta o fins al mànec, loc. Enganyar-lo per complet.