faç, -aces
(Del llatí facĭe, cara.)
- s. f. Cara d’una persona o animal.
- D’una cosa, la seua cara anterior.
- En la peixca, la boca de la nansa, que té forma d’embut, per a on entra el peix.
- La Santa Faç, llenç de la Verònica a on quedà gravat el rostre o faç de Jesucrist.
- En faç o a la faç, loc. ant. En presència o davant d’algú.
- Faç a faç, loc. ant. Cara a cara.