cinc, -cs
(Del llatí vulgar cīnque, i este de quīnque, mat. sign.)
- adj. num. Quatre més u.
 - Que fa cinc, el quint, que en du quatre davant.
 - El número o la sifra 5.
 - Cinc que no val, nom d’un joc valencià de cartes antic que estava prohibit.
 - Fer una cosa en els cinc sentits, loc. Fer una cosa en molta atenció.
 - ¿Per quins cinc sous?, loc. ¿Per quina raó?.
 - vulg. V. quint.
 - ant. Cinc avi, V. besyayo.
 - dialect. i coloq. En rifes, sortejos, loteries i jocs rep el nom de la puncha.
 
observacions/documentació: El plural cincs s’utilisa quan este vocable actua com a substantiu.