cinc, -cs
(Del llatí vulgar cīnque, i este de quīnque, mat. sign.)
- adj. num. Quatre més u.
- Que fa cinc, el quint, que en du quatre davant.
- El número o la sifra 5.
- Cinc que no val, nom d’un joc valencià de cartes antic que estava prohibit.
- Fer una cosa en els cinc sentits, loc. Fer una cosa en molta atenció.
- ¿Per quins cinc sous?, loc. ¿Per quina raó?.
- vulg. V. quint.
- ant. Cinc avi, V. besyayo.
- dialect. i coloq. En rifes, sortejos, loteries i jocs rep el nom de la puncha.
observacions/documentació: El plural cincs s’utilisa quan este vocable actua com a substantiu.