puncha, -ches
(Derivat posverbal de punchar.)
- s. f. Punta aguda, especialment si és capaç de foradar.
- Pua o astella d’una planta que es clava en la carn.
- fig. i coloq. Se diu d’aquell que molesta molt als atres o que enguisca; llandós, punchó, furgall, furguet, furgador, enguiscador.
- local. Instrument utilisat per a remoure la massa del torró de Xixona.
- La puncha, dialect. i coloq. El número cinc (5) en rifes, sortejos, loteries i jocs.