punta, -tes
(Del llatí pŭncta, mat. sign.)
- s. f. Extrem agut d’una cosa que acaba en l’amplària d’un punt.
- Punta d’un campanar, montanya, piràmide..., se diu de l’extrem superior i agut d’una d’estes coses.
- Punta d’agulla, l’extrem més agut i punchant d’una agulla.
- Punta d’una astral, cada u dels extrems del ferro de l’astral.
- Córrer puntes, ant. Lluitar en un camp tancat en armes en punta.
- Punta de rella, planta perenne de la família de les Aràcees, de l’espècie Arum maculatum.
- Punta de llança, planta perenne de la família de les Alismatàcees, de l’espècie Alisma plantago.
- La part més extrema d’alguna cosa, com ara la punta del nas, la punta del dit, la punta del peu, la punta de la llengua…
- Punta de la sabata, de l’espardenya, etc., la part davantera i més estreta d’una peça de calcer, la que cobrix els dits del peu.
- Punta del mocador, cada u dels quatre ànguls d’un mocador.
- Punta i taló, en la dansa, passada consistent en marcar primer en la punta del peu i seguidament en el taló.
- Porció de terreny de poca extensió que penetra en la mar.
- Cap relativament baix i estret.
- L’extrem d’un cigarret que queda una volta fumat el tros restant; punteta.
- Extrem de la pua d’una pinta.
- Punta de diamant, diamant menut engastat en una peça metàlica i que s’utilisa per a tallar vidre, perforar pedres, etc. També rep este nom un dolç típic valencià compost de bescuit, sopada i fruita confitada, en merengue per damunt acabat en punta que es dora al forn o es flameja.
- Porció de rabera d’ovelles o de cabres que no sol passar de quinze caps.
- Punta de dia, loc. Alba, moment en que escomença a eixir el sol.
- A puntes o a puntes penes, loc. En molta dificultat.
- De punta en blanc, loc. Molt ben vestit.
- Estar de punta, loc. Estar en desacort o mig barallat en algú.
- No vore la punta (ad alguna cosa), loc. No vore la gràcia, no trobar la finalitat…
- Tindre una cosa en la punta de la llengua, loc. Estar a punt de nomenar una cosa sense acabar de conseguir-ho.
- ant. Fer punta (o puntes) ad algú o ad alguna cosa, loc. Opondre’s, posar resistència o obstàculs ad alguna cosa.
- De punta rama, se diu dels fruits com la taronja que queden en l’arbre quan ya ha passat el seu temps de collita o que són del rebuig.
- Ser de punta de rama, loc. Se diu de qui és mala persona.