dansa, -ses
(Del francés danse, mat. sign.)
- s. f. Ball, acte de dansar.
- Ball típic i particular de cada població.
- Baixa dansa, ball reposat de l’Edat Mija procedent d’Alemanya.
- Dansa llarga, ball de l’Edat Mija.
- plr. Conjunt de persones que ballen una dansa popular o intervenen en ella.
- Composició musical en ritme propi d’un ball determinat.
- fig. Activitat en la que participen diversos components, en moviment formant un conjunt mogut i fins a cert punt anormal a causa de la seua vivacitat.
- Anar o estar en dansa, loc. Estar en plena activitat i figuradament estar en marcha, en funcionament, en moviment.
- Posar en dansa, loc. Posar enmig d’un conflicte.
- ¡Bona va la dansa!, loc. Irònicament, exclamació utilisada per a fingir que s’aprova alguna cosa o algun fet reprovable.