pua, -ues
(Del llatí vulg. *pugia.)
- s. f. Cos rígit i prim que acaba en una punta aguda.
- Cos prim i puntagut que alguns animals tenen en la seua pell.
- Cada u dels cossos prims, rígits, puntaguts i paralels d’una pinta.
- Cada una de les punches d’una forqueta, d’un rasclet, d’una forca…
- Porció estreta d’una planta o arbre que s’empelta en una atra.
- Peça menuda i plana, de material plàstic, carei o qualsevol atra matèria dura, que s’utilisa per a pulsar alguns instruments de corda, com ara el llaüt, la citra, la bandúrria…
- fig. Persona astuta, ladina, de mal caràcter, de males intencions…
- A fil per pua, loc. ant. Poc a poc.