botar
Flexió verbal »(Del germ. botan, envestir, espentar, donar colps.)
- v. intr. Proyectar un cos cap amunt gràcies a una força d’un impuls: Bota la pilota mentres camines.
- tr. Donar un moviment cap amunt i cap avant per a passar una cosa per dalt d’ella caure-li al davant: En la correguda d’obstàculs el corredor els ha botats tots.
- Llançar-se des d’un lloc més alt a un atre més baix: Botà dins del clot per a refugiar-se dels tirs.
- inus. Fer explotar o disparar una substància explosiva: En la festa botaren unes traques.
- Encendre, botar fòc.
- Llançar a la mar, al riu o a un llac una embarcació per primera volta per a navegar en ella.
- Tirar fòra o al carrer, expulsar, despachar.
- Bota i diu o Bota i fa, loc. Agarra i..., fòrmula narrativa per a introduir una acció, presentar-la com a inesperada o repentina i otorgar-li major vivor al relat: Ahir me topetí en Ana, la salude, me contesta i bota i diu que estava prenyada; Aparegué un gat i en això que el pare bota i amolla a córrer darrere d’ell.