deseixir
Flexió verbal »(Compost de eixir i el prefix des-, que intensifica l’idea de separació.)
- v. tr. inus. ant. Desposseir.
- refl. Desprendre’s de lo que es posseïx.
- refl. Desprendre’s de la bona amistat d’algú; trencar les relacions amistoses; i sobre tot, desprendre’s un vassall dels lligams de dependència i afecte que té en el seu senyor feudal o viceversa.
- refl. Escapar o lliurar-se de qualsevol dificultat o perill.