batre
Flexió verbal »(Del llatí vulg. battĕre, mat. sign.)
- v. tr. Colpejar repetidament.
- Varejar o bastonejar les rames dels arbres com ara l’armeler o garrofer per a fer caure els fruits; abatollar.
- Separar el gra de la palla en la collita de cereals per diversos procediments, be siga a colps pegats en alguns instruments, a màquina...
- Bombardejar repetidament un territori, ciutat o fortificació.
- Fer pols, destrossar, arrasar una cosa, un territori...
- Recórrer un territori fent soroll per a alçar la caça.
- Recórrer un territori buscant detengudament alguna cosa: La guàrdia forestal bat el bosc buscant a l’excursioniste perdut.
- Reduir a martellades una peça de metal, generalment preciós, a una làmina finíssima.
- Fabricar moneda: La ciutat de Valéncia batia moneda en temps antic.
- Fer moure una cosa repetidament: Els pollastres baten les ales pero no volen. Tremolava tant que fea batre el llit.
- Agitar en una forqueta o en una batedora un ou o alguna substància pastosa per a mesclar-la be o donar-li cohesió: Bat dos ous per a fer una tortilla.
- Batre el cor, glatir, palpitar.
- dialect. Tirar pedres a l’aigua per a escarotar el peix i fer-lo eixir de les roques de manera que entre en la ret.
- Batre la llana, faena que fan els matalafers i que consistix en colpejar-la en una vara per a estovar-la.
- Batre els rems, vogar, remar.
- refl. Lluitar cos a cos: Els soldats se baten en el camp de batalla.
- refl. Batre’s en retirada, retirar-se la tropa davant de l’alvanç o l’atac enemic.
- Batre el coure, loc. Treballar de valent.
- L’any del batre; si no enguany a l’atre, loc. Se diu quan una cosa no pot ser ara i no es sap quan podrà ser.
- Batre un récort, conseguir un resultat deportiu superior al millor resultat conseguit fins ad eixe moment.