adornar
Flexió verbal »(Del llatí adornāre, mat. sign.)
- v. tr. Embellir en adorns o objectes embellidors: Han adornat en flors la capella per a la boda. En festes adornen el carrer en banderes i penjolls.
- fig. Embellir, enriquir un llenguage o un estil: L’acadèmic té un llenguage adornat en metàfores i perífrasis molt originals. L’estil barroc s’adorna en floritures i columnes retorçudes.
- fig. Dotar a alguna persona de virtuts per a enaltir-la: Han adornat en totes les virtuts a un personage històric. Les gràcies que adornen a la dama en són moltes.