Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: banderes
bandera, -res
(Del gòtic bandwa, senyal, bandera.)
    1. s. f. Tros de tela, generalment quadrangular, que es penja per un costat en una asta, en colors o dibuixos i que s’usa com a insígnia, senyal o símbol d’un país, ciutat, entitat, colectiu, institució; també es pot usar per a fer senyals: La bandera valenciana es denomina Real Senyera. La bandera d’Alzira du unes claus com a símbol.
    2. Bandera autonòmica, la que du els colors o símbols d’una comunitat autònoma.
    3. Bandera blanca, bandera de color blanc que indica intenció d’iniciar negociacions o rendició.
    4. Bandera d’armador, bandera de l’armador d’una nau o de la companyia de navegació a la que pertany la nau, sol dur inicials o logotip.
    5. Bandera de combat, bandera nacional gran que posen en popa les naus de guerra.
    6. Bandera de guerra, la nacional en escut.
    7. Bandera de quarantena, bandera groga que porta una nau per a indicar que du malalts contagiosos.
    8. Bandera mercant, bandera nacional sense escut que du una nau mercant.
    9. Bandera nacional, la bandera en els colors o símbols d’un país.
    10. Bandera negra, bandera dels corsaris o pirates i que indicava guerra sense treua.
    11. Bandera real, la bandera que du els emblemes reals i indica la presència del rei o el representa.
    12. Bandera roja, bandera de color roig que du una nau per a indicar que transporta explosius.
  1. Nacionalitat de les embarcacions que l’ostenten: Ha arribat un barco de bandera anglesa.
  2. Companyia o secció d’un eixèrcit que milita baix una mateixa bandera.
  3. Tros de tela esgarrada que penja: Ha caigut tres bacs i du el vestit a banderes.
  4. local. Epantapardals.
  5. local. Persona que va amunt i avall o d’ací cap alla, sense treballar ni obedir a l’autoritat.
  6. En l’indústria textil, tros de tela que s’usa com a mostra, que representa el dibuix o estampat i també totes les possibilitats de colors, junt a una cartulina o capçalera a on du les característiques tècniques i preus.
  7. Baixar o rendir bandera, loc. Rendir-se o cedir a les exigències d’un atre.
  8. Fer a banderes, loc. Esgarrar totalment una cosa.
  9. A bandera oberta, loc. A les clares, sense ocultar res.
  10. Les banderes, dialect. i coloq. El número setantasset (77) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
bander, -ra, -rs, -res
  1. s. m. inus. Partidari.
Buscar banderes en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.