bac, -cs
(D’orige onomatopèyic.)
- s. m. Caiguda d’una persona a terra colpejant-se contra ella: Anava pel carrer corrent, ha esvarat i ha caigut un bac. Està coixo d’un bac que pegà.
- Colp fort i violent: Quin bac li has pegat a la cadira.
- A bacs, loc. Tractar de mala manera, sense tacte, conte o atenció una cosa: Du el seu negoci a bacs, pero té sòrt i guanya diners. Els llibres no s’han de tractar a bacs. També significa a carcallades, baquejant-se de riure.