barroc, -ca, -cs, -oques
(Del fr. baroque, mat. sign., i este del portugués barroco, perla irregular.)
- adj. m. Estil artístic, que afecta a totes les arts i que es caracterisa per la profusió d’una decoració carregada en moltes volutes i adorns en els quals predomina la llínea corba; se desenrollà entre els sigles XVII i XVIII, concretament entre el renaiximent i el neoclassicisme.
- Excessivament adornat, molt carregat, confús o exuberant: La decoració barroca no m’agrada. Té un estil lliterari barroc i confús.