bambú, -ús
(Del port. bambu, mat. sign.)
- s. m. Planta de la família de les gramínees, originària de l’Índia, en canyes que poden aplegar a tindre 20 metros d’altària, en els nucs superiors de les quals naixen rams de fulles i flors en forma de panolla. La canya es llaugera pero molt resistent, per lo que té diferents usos, com ara la construcció de cases, la fabricació de mobles, etc. Els seus brots o renous tendres són comestibles.