(Del llatí vēla, plr. de vēlum.)
- s. f. Tros de tela resistent de diferents formes i tamanys que fixada a un arbre, verga, antena o pal d’una embarcació, queda estesa i servix per a rebre l’impuls del vent transmetent-lo a la nau.
- Vela quadra, la que té forma quadrangular, se sosté per una percha horisontal nomenada verga.
- Vela triangular, la que té forma de triàngul.
- Vela llatina, la que té forma triangular i s’enverga en una antena, la solen utilisar les embarcacions menudes.
- Vela major, la principal d’una embarcació, envergada en el seu pal major.
- Anar a tota vela, loc. Molt ràpit.
- A veles i rems, loc. Usar la força de les veles i dels rems per a anar més ràpidament. En la major força o intensitat possible.
- Donar vela, loc. Partir, escomençar a eixir una embarcació del port per l’impuls de les veles.
- Arriar veles, baixar-les o enrollar-les en les vergues per a reduir l’impuls del vent.
- Girar vela, loc. Desistir de lo que u pretenia, canviar d’opinió.
- Nau que navega en veles.
- Coberta de tela forta i resistent que es coloca per a fer ombra, resguardar de l’intempèrie o per a cobrir un espai.
- La vela d’un carro, la tela que el cobrix per a resguardar als viagers de les inclemències meteorològiques.