signe, -es
(Del llatí sĭgnum, mat. sign.)
- s. m. Cosa que representa o indica per convenció una atra diferent.
- ant. Marca en un escrit per a declarar l’autoria o garantisar que és autèntic.
- Senyal o indici d’alguna cosa: El cos mostrava signes de violència.
- Constelació, i sobretot cada una de les del zodíac.
- Influència superticiosa que s’atribuïx a les estreles sobre el destí i la vida de les persones.
- Nàixer en bon signe o en mal signe, nàixer baix l’influència bona o mala de les estreles.
- Senyal que s’utilisa en l’escritura.
- Mat. Senyal que en el càlcul indica l’operació que s’ha de realisar o la naturalea de les cantitats.
- Mat. Signe negatiu, el menys (-) de la resta.
- Mat. Signe positiu, el més (+) de la suma.
- Signe llingüístic, Lling. Unitat mínima de l’oració en significant i significat.
- Signe d’interrogació, interrogant (¿?).
- Signe d’exclamació, exclamació (¡ !).
- Gest en el que s’expressa un pensament o desig.