Necessitem que colabores: >> Fes-te patró << >> Donació <<
Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

2 coincidències per a Pol.

pol, -ls
s. m. Cada u dels dos extrems de l’eix d’una esfera. // Pol austral, pol sur. // Pol boreal, pol nort. // Pol nort o àrtic, pol terrestre enfrontat a la constelació de l’Orsa Menor. // Pol sur o antàrtic, pol terrestre opost al pol nort. // Pols celests, se diu dels punts diametralment oposts a l’eix de rotació de la Terra. // Pols magnètics, punts situats en les regions polars cap a on se dirigix l’agulla magnètica. // Pol de círcul d’una esfera, cada u dels extrems del diàmetro perpendicular al pla del dit círcul. // Cada u dels terminals del circuit d’una pila o un aparat elèctric. // fig. Cada punt d’un cos a on s’acumula la força d’un agent: Els pols d’un imant. // Pol magnètic, punt situat en cada una de les regions de la Terra cap als que senyala l’agulla imantada, per l’acció del camp magnètic terrestre. // Pol positiu, Electr. Extremitat de major potencial del circuit d’una pila. // Pol negatiu, Electr. Extremitat de menor potencial del circuit d’una pila.
Pol
(Del llatí Paulus, nom propi d’home.)
s. m. ant. Nom propi d’home, equivalent a Pau.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: pòl i poll.