armar
Flexió verbal »(Del llatí armāre, mat. sign.)
- v. tr. Proveir d’armes: El govern armà a la població per a defendre’s contra l’enemic.
- Proveir una embarcació de tot lo necessari per a navegar.
- refl. Proveir-se d’alguna cosa: Armar-se de valor. Armar-se de paciència.
- Encaixar, ajustar les diferents peces que formen alguna cosa per a montar-la: Armar un moble. Armar una maquinària.
- Armar cavaller, ant. Fer cavaller a algú per mig d’una cerimònia.
- fig. i coloq. Promoure, provocar, organisar un fet: Armar un escàndal. Armar una festa. Armar un embolic. Armar soroll.
- fig. i coloq. Excitar sexualment.
- Posar un armassó de ferro a una estructura de formigó armat.
- Armar un canyaret, loc. Provocar o organisar un escàndal o cartapell.
- Armar-la o armar-la grossa, loc. Armar un canyaret, provocar o organisar un escàndal.