imperi, -is
(Del llatí imperium, mat. sign.)
- s. m. Acte d’imperar, de manar.
- Mer imperi, capacitat dels juges per a decidir les causes civils i fer complir les sentències relacionades en elles.
- Mixt imperi, autoritat del sobirà i alguns magistrats per a emetre sentència sobre els delinqüents en conéixer el cas.
- Autoritat sobirana d’un monarca en títul d’emperador.
- Dignitat d’emperador.
- Espai de temps que dura l’eixercici d’un emperador.
- Grup de països somesos a l’autoritat d’un emperador o d’un Estat més potent.
- adj. Se diu del mobiliari o la roba de l’estil de moda durant l’imperi napoleònic.
- Valdre un imperi, loc. Valdre moltíssim.