servir
Flexió verbal »(Del llatí sĕrvīre, mat. sign.)
- v. tr. Atendre o estar a la disposició o les órdens d’algú.
- Servir missa, ajudar al retor quan celebra la missa.
- Treballar de criat o fer el servici militar.
- Servir la taula, posar el menjar i la beguda en taula i atendre als comensals.
- iròn. i ant. Colpejar ad algú.
- tr. Posar una cosa a disposició d’algú; se diu sobretot dels comestibles.
- refl. Escudellar-se, prendre una cosa per a menjar-la o beure-la.
- intr. Ser útil per a una acció, cosa o persona: Eixa granera servix per a agranar el carrer.
- En complement introduït per la preposició de, indica servici o d’utilitat: De res servix intentar-ho. Un pot en forats servix d’arruixadora.
- refl. Utilisar una cosa: Se servix del meu coche per a anar i tornar.
- s. Servici: El servir una taula és difícil si es vol fer be.
- tr. Proveir d’una cosa: El forner servix el pa al poble i als atres poblets de la comarca.
- Per a servir-lo, loc. Fòrmula de respecte que s’utilisa quan se diu el propi nom: Me diuen Joan Pons, per a servir-lo.