plomada, -des
plomada, -des
(Derivat de ploma.)
- s. f. Plomes que es donaven a engolir a les aus de caça.
- Les plomes que les aus de caça encara tenen en el pap.
- Lo que s’escriu o dibuixa sense necessitat de sucar la ploma en el tinter.
- Escrit curt: En una plomada el condenà a mort.
- La cantitat de tinta que una ploma conté cada volta que es suca en ella.
plomat, -ada, -ts, -ades
- plomada coincidix en:
- el participi femení singular de plomar
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)
- Paraules que tenen una escritura pareguda: emplomat.