plom, -ms
(Del llatí plŭmbu, mat. sign.)
- s. m. Metal de color gris blavós, dúctil, fusible, maleable i molt pesat, que fòn a baixes temperatures. El seu número atòmic és 82 i el seu símbol Pb.
- Plom blanc, carbonat de plom.
- Plom dolç, el que ha segut refinat.
- Plom ric, el que conté argent en abundància.
- Plom pobre, el que és escàs en argent.
- adj. Color de plom.
- Bales, perdigons.
- Peça de plom que s’utilisa en les balances com a pes.
- Plomada.
- Fusible, tallacircuits.
- A plom, loc. Verticalment.
- Caure a plom, caure verticalment en tot el pes.
- fig. Persona molesta, insoportable, que resulta pesada.
- Anar en peus de plom, loc. Actuar en precaució, anar espai, sense precipitació.
- Estar a plom, loc. Estar be una persona.
- Nadar com un plom, loc. No saber nadar, afonar-se.
- Pesat com el plom, loc. Se diu de les persones o les coses molt pesades.