bale, -es
(Del llatí baiŭlus, tinent, que ajuda a dur un càrrec d’un superior.)
- s. m. Antic juge ordinari en una vila o ciutat que administrava justícia en nom del rei o del senyor feudal.
- Bale general, administrador en una comarca de tot el patrimoni real que el rei té en ella.
- Bale real, recaptador de les percepcions que corresponien al patrimoni real dins d’una vila o ciutat.