apuntar
Flexió verbal »(De a- 1 i punta.)
- v. tr. Dirigir la punta d’una arma cara a un punt concret: Apunta en l’escopeta a la perdiu i dispara.
- ant. Plegar els draps i passar pels doblecs un fil per a posar el sagell que testimonia estar fabricats segons la llei.
- Subjectar provisionalment en agulles o puntades, embastar.
- Escomençar a manifestar-se una cosa, generalment el Sol: Ya apunta l’alba. Quan apunta el dia el sol està a tall d’eixir.
- refl. coloq. Escomençar a anar alegre per haver pres begudes alcohòliques.
- refl. coloq. Enemistar-se uns en atres.
- inus. Fer punta a una ferramenta, arma, etc.
- ant. Apuntalar.