dubte, -es
(Derivat de dubtar.)
- s. m. Vacilació, indeterminació davant de coses contradictòries o diferents.
- Eixir de dubtes, loc. Deixar de dubtar, estar segur d’una cosa de la qual se dubtava.
- Traure de dubtes, loc. Aclarir ad algú una cosa sobre la que es dubtava.
- No haver dubte, estar una cosa clara, sense dubtes.
- Sense dubte, en certea.