apelar
Flexió verbal »(Del llatí appellāre, cridar.)
- v. intr. Dret. Recórrer al juge o tribunal superior per a que revoque, esmene o anule una sentència, que es considera injusta, dictada per l’inferior.
- fig. Recórrer a una cosa o persona en la que es confia per a resoldre una qüestió: Apelava al sentit comú en qüestions complicades. Apele a la teua amistat per a que m’ajudes.