teatí, -ina, -ins, -ines
(De Theates, nom llatí de la ciutat italiana de Chieti d’a on era bisbe Joan Pere Caraffa, cofundador de la dita congregació.)
- adj. m. Relatiu a l’orde religiosa fundada per Sant Gayetà en el sigle XVI en Itàlia, o propi d’ella.
- Membre d’esta orde.
- No plora el penitent i plora el teatí, loc. Se diu de qui aparenta més dolor que aquell que ha patit el fet dolorós.
- Paréixer un teatí, loc. Se diu de qui aconsella contínuament.
- Tindre més làbia que un teatí, loc. Se diu de qui parla molt i en serietat.