menester, -rs
(Del llatí ministeriu, mat. sign.)
- s. m. Ocupació, manera d’obrar, ofici.
- Ser menester o haver menester, ser necessari.
- Haver menester o de menester o tindre menester, tindre necessitat.
- Menester és que o lo que és menester és que, loc. És necessari que: Menester és que vinga a temps si vol entrar. Lo que és menester és que no nos ploga hui.