botifarra, -rres
(Possiblement derivat de bot, cuiro.)
- s. f. Budell ple de carn de porc capolada, de sanc cuita, de ceba i a voltes d’arròs, encara que la composició de les botifarres i la seua elaboració és de forma molt variada segons cada lloc.
- Botifarra de carn, aquella botifarra que està feta en carn magra, greix, sanc i espècies.
- Botifarra de ceba, aquella en que predomina la ceba i espècies.
- Botifarra d’arròs, la que com a ingredient inclou l’arròs bollit.
- Botifarra sacsonuda, la que és molt grossa i que es fa omplint l’estómec del porc.
- Botifarra catalana, feta de carn greixosa, de color blanc i es fa en el budell cular.
- Membre de l’antiga noblea mallorquina. Segurament és una derivació de botifler.
- Joc en que les chiquetes juguen en una corda fent rogle i agarrant la corda que forma també un rogle, una chiqueta es queda en lo mig del rogle i ha d’agarrar a les atres que fugen, pero sense deixar la corda sola.
- Fer botifarra, o simplement botifarra, loc. Relació amistosa o familiar embafadora.
- Ficar botifarra, loc. En argot teatral, dir o fer una cosa que no està en el guió.
- En ser negre, botifarra, loc. Se diu quan algú confon coses que tenen una mínima semblança.
- Paréixer una botifarra mal nugada, loc. Tindre o donar mal aspecte.
- Vindre-li (ad algú) la botifarra a la boca, loc. Tindre una idea o sugerir una cosa quan està fòra de temps o no ve al cas.