chafar
Flexió verbal »(De la raïl chaf-, onomatopèyica de l’esclafament.)
- v. tr. Esclafar.
- Apretar una cosa, en intenció o sense ella, usant els peus per a fer pressió; chafigar.
- Chafar ad algú, loc. Alvançar-se ad algú en fer o dir una cosa: Has contat el final i m’has chafat l’història.
- Deixar chafat ad algú, loc. Deixar-lo sense eixida, sense saber qué fer o dir.
- Chafar la guitarra ad algú, loc. Superar ad algú o posar-lo en mala disposició.